Vallesans al Front d'Aragó

Al cap de menys de 2 mesos d'iniciar-se la guerra, una columna de vallesans van marxar cap al front d'Aragó per ajudar a la República a sufocar l'aixecament militar. És la Columna del Vallès Oriental, una columna on va tenir un pes important la gent vinculada a la CNT-FAI però en la qual hi van formar part gent de tots els partits i sindicats al costat de la República. Val a dir que va ser una Columna formada per voluntaris tot i que es va acabar d'omplir per nois de les quintes. El gruix de milicians eren de Granollers però n'hi havien de tots els pobles del Vallès Oriental més algun de l'Occidental. Al llibre 'La Revolució de 1936 a Granollers' apareixen tots els noms de les persones, d'on eren, l'edat i de què treballaven que van forma la Columna del Vallès que va partir de Granollers cap a Vicién (Osca). A la foto, una targeta postal d'un granolleríde la Columna, Francisco Cladellas, que enviava a la seva família.

La Granja col·lectivitzada de Can Duran a Canovelles durant la Guerra Civil

El 18 de juliol de 1937 la Policia de la Generalitat va incautar la Granja col·lectivitzada de Can Duran ja que el seu administrador, Josep Espinalt, havia desaparegut. Espinalt era conseller d’Agricultura de l’Ajuntament de Granollers, membre del sindicat dels Rabassaires però de clara tradició anarquista des de principis de segle a la comarca del Bages. Segons la comissaria general d’Ordre Públic l’acusà d’incrementar el nombre de caps de bestiar durant el seu mandat a la granja “imponiendo a los vecinos multas de semovientes”. Can Duran fou un exemple de granja col·lectivitzada. Entre les persones que van declarar arran d’aquesta incautació i judici hi havia Isidro Izquierdo Querol, nascut a Iglesuela del Cid (Terol), i que treballava des de 1927 a la Granja. Durant la guerra va estar al corrent de tot el que va passar a la finca. Can Duran pertanyia des dels anys vint a Antonio Pérez López, resident al carrer Trafalgar de Barcelona. Pérez venia a Can Duran en algunes temporades, sobretot a l’estiu. Amb l’esclat de la guerra i per por a ser perseguit, Pérez se’n va anar a Itàlia l’11 d’agost de 1936. Izquierdo deia que Pérez no era cap facciós “sino que era amante de la clase trabajadora, y que se dedicaba al negocio del cacao i café a Fernando Poo (Guinea)”. Segons ell, diverses persones demandades al Jutjat de Barcelona per Pérez que li devien diners del negoci del cafè, l’havien amenaçat de mort. Aquests aprofitaren la situació per espantar-lo i estalviar-se de pagar els deutes. Segons informació d’Izquierdo, Can Duran tenia una casa de dos pisos i planta baixa, a més de jardí. Tenia 93 hectàrees de terreny i d’elles unes 40 es cultivaven durant tot l’any. El fruit principal eren avellanes, blat i civada. Les avellanes li deixaven unes 4.200 pessetes a l’any i el cereal unes 2.000, mentre que la civada la donava al bestiar. La resta de les hectàrees les cultivaven altres persones de Canovelles, entre elles el Tronxaire –que havia mort feia uns mesos-, Francesc Pous, Pere Cors, Francesc Cors i altres. A l’inici de la guerra hi havia 400 gallines i 36 capons que valien unes 4.000 pessetes, 100 pitxons, 8 faisans, dos vedells, 30.000 quilos de blat de moro, quatre quarteres d’ordi. Deia que als primers dies van venir uns homes armats i es van endur gallines. Més tard arribaren altres que es van emportar més aviram pagant el seu valor. Així van poder pagar els jornals als treballadors. Tres vedells se’ls va endur un Comitè de Barcelona i altres Comitès de la comarca s’emportaren coberts, vaixella de plata,... El 20 d’agost de 19

36 Josep Espinalt, responsable d’Agricultura del Comitè, es presentà a la finca i es van endur els 30.000 quilos de blat de moro, dient que ja ho pagarien. Requisaren una màquina premsadora, una per segar, matalassos, llençols i garrafes plenes de licors. El 20 de setembre, per raons higièniques, responsables de l’Hospital demanaren treure del seu centre dues vaques requisades que donaven llet als malalts establerts allà. Espinalt decidí portar-les a Can Duran. Així començà aquesta granja col·lectivitzada. Després arribaren 200 pollastres, una vuitantena de conills, una seixantena de conills petits, vuitanta gàbies per conills. En diverses etapes i fins al febrer de 1937, tenia 32 vaques i un toro, un carro, tres cabres, dues eugues i una jaca, a més d’eines agrícoles.. Alguns d’aquests animals es van morir o es venien. Izquierdo declarava que els, conills, el carro i les gàbies eren de Can Duros de les Franqueses. El producte de les granges i els animals era liquidat per Izquierdo cada diumenge al Sindicat Agrícola de Granollers. Reconeixia que diàriament s’enviaven 30 litres de llet a l’Hospital i rebia per la seva feina 225 pessetes al mes, menys el darrer que en va rebre 300. Can Duran va esdevenir a partir d’aquesta data el lloc on es portaven els animals i material requisat d’altres cases de pagès a favor de la col·lectivitat agrícola. D’allà sortien cada dia una quantitat important de llet a l’Hospital i la resta es venia a uns preus ‘raonables’ mentre en van poder tenir suficient quantitat. Text extret del llibre La Revolució de 1936 a Granollers.