Joan Rovira, un alcalde de la CNT a Granollers

Joan Rovira i Pla va néixer a Granollers el 1900 i morí

a la mateixa ciutat el 1977. Va ser alcalde de Granollers del 16 de juliol de 1937 al 5 d’octubre del mateix any. Fill de Francesc Rovira de Lliçà d’Amunt i de Francesca Pla de les Franqueses. Rovira havia treballat com a sagal a Can Cristòfol de Vilanova del Vallès quan tenia 14 o 15 anys. Precisament en Jaume Catafal de Can Cristòfol li recordava a Miquel Rovira, fill de Joan Rovira, que un dia que plovia molt, el seu pare el va posar sota unes cols perquè no es mullés. Després treballà a la fàbrica de la Vídua Torras. En Rovira era apreciat pels propietaris de la fàbrica com a treballador, segons comenta el seu fill Miquel. Però era de la CNT i volia millores per als treballadors. Un dia el van detenir després d’una vaga i va ser acomiadat. Després dels fets del 6 d’octubre del 34 es va amagar a casa d’uns cosins. Al començament de la Guerra estava sense feina i vivia al carrer Dr. Wilson de Granollers, juntament amb els seus pares i amb la seva esposa, Maria Monràs i Busom de Cal Fideuer, que treballava de teixidora a la fàbrica de Can Comas, i els seus dos fills de curta edat: Antònia i Miquel. Durant les primeres setmanes de la guerra anava per les cases de pagès de Palou considerades de dretes per confiscar menjar o bestiar per al front. Anava sempre amb Josep Espinalt. “Alguns veïns em van dir que el meu pare es dirigia d’una forma més pacífica i no com la resta que anaven amb amenaces. Es necessitava menjar per la ciutat i per als milicians i soldats que estaven al front”, explicava Miquel Rovira. Joan Rovira va assumir el càrrec com a conseqüència de la destitució i detenció de Manuel Fabregat per ordre del delegat d’Ordre Públic de Granollers i comarca, el qual, després dels Fets de Maig, fou enviat a Granollers amb la missió de desarmar la rereguarda i destituir i detenir els regidors de la CNT. La sessió plenària del 16 de juliol fou convocada i presidida per ell, i un cop destituïts els regidors de la CNT, la federació local del sindicat va prendre l’acord de col·laborar igualment amb l’Ajuntament i va designar sis altres afiliats per substituir-los. Aquella mateixa tarda el delegat d’Ordre Públic els declarà possessionats dels càrrecs i Joan Rovira i Pla fou designat per ocupar l’alcaldia interinament, fins a l’elecció definitiva, atès que els altres regidors volien consultar els seus respectius partits. Aleshores manifestà que “l’única cosa que desitja és que hi hagi unió i compenetració entre tots els companys que formen l’Ajuntament” i el delegat li demanà col·laboració a l’hora de desarmar la rereguarda. Tres dies després Joan Rovira assumí l’alcaldia fins que, dos mesos més tard, els regidors destituïts foren rehabilitats. Miquel Rovira destacava que el seu pare va prohibir matar aviram, sobretot conills que era el més abundant en aquells temps a les cases, ja que havien d’anar cap al front. Durant els mesos en què Joan Rovira exercí de batlle la ciutat es trobava en una precarietat econòmica extrema. Els regidors es mostraven molt preocupats per la situació molt greu d’atur a la construcció, però amb els pressupostos municipals no es podia emprendre cap obra i tampoc no es podia accedir a una subvenció, per la falta d’ordenació pressupostària. Faltaven proveïments, queviures i benzina. Aquesta situació es deteriorà encara més en els mesos següents i derivà cap a un enfrontament amb els pagesos de Palou, que van amenaçar de segregar-se de Granollers. Després del seu cessament a finals de 1937 tornà a l'empresa tèxtil Torras del carrer Josep Umbert. Quan el 28 de gener de 1939 les tropes franquistes van ocupar Granollers, ell era en una columna al bosc de can Comes de Lliçà d'Amunt. Va ser capturat i enviat al convent dels pares franciscans de la plaça de la Muntanya que servia de presó; però va aconseguir escapar-se. Quan un carro de provisions s’anava del recinte del convent, es va amagar a sota i es va poder escapar. Va anar cap a casa seva, el primer lloc on les forces franquistes pensaven que no s’hi amagaria mai. A més davant de casa seva hi vivia un guàrdia civil i per por, es va dirigir a casa del seu cunyat Saborit. Després va marxar a Llinars del Vallès, on va trobar feina en un mas. Rovira va adoptar un altre nom, Però els falangistes de Granollers, Vendoiro i Vila, el van descobrir i un dia el van esperar que tornés de treballar del mas on es trobava. Quan arribà el detingueren però els hi va dir que el deixessin dutxar-se i posar-se roba neta. Aquell moment fou aprofitat per Rovira per anar-se per la part de darrera la casa. De nou aconseguí fer-se escàpol mentre era perseguit a trets. Tornà cap a casa del seu cunyat a Granollers però de seguida es va mentalitzar que havia d’anar cap a França. Ho va fer a peu i en alguns trams amb algun vehicle que trobava pel camí. Va anar per Celrà i cap a la frontera, on fou conduït al camp de concentració d'Argelers. Va poder sortir-ne quan un familiar d'uns amics de Granollers, Margenat, que era venedor de licors, li donà feina a la seva casa de Caudiès-de-Fenouillèdes. Hi va viure fins al 1941, quan es traslladà a Maury. Va mantenir contactes amb la resistència a l'exili, que celebrava reunions a l'hotel Continental de Perpinyà. Durant tot aquest temps va treballar de pagès. A partir del 1948, la seva esposa i fills travessaven sovint la frontera per anar-lo a veure perquè li van dir que ja no tindria problemes per tornar, però ell no se’n refiava. Va poder tornar l'any 1966, però per precaució deixà la casa del centre de la ciutat (al carrer Wilson) i fer-se una casa en una parcel·la que tenia a Palou on va morir l'any 1977.